Crònica: APIVA visita l’Alcoi Industrial

El passat dissabte 26 de maig, APIVA ens vam desplaçar fins Alcoi per apreciar part del seu patrimoni industrial, en una excursió organitzada conjuntament amb l’associació Alcoi Industrial.

L’encontre va ser al poliesportiu i, després de les salutacions i presentacions, els quasi 50 assistents ens vam dirigir cap a la primera visita del dia: les fàbriques de primera aigua del riu Molinar. La primera parada va ser en la boca-mina de la sèquia que abasteix aigua al municipi. Una construcció realitzada en carreu entre 1922 i 1924, a la qual vam poder introduir-nos per veure la seua fàbrica. A l’ombra de l’arbreda front a la font del Molinar, el guia de la visita, Rafael Sebastià, presentà diversos experts i estudiosos, com José Mª Segura o Ciro Pasqual entre d’altres, que també ens acompanyarien i aportarien els seus coneixements.

En 1912 el toll natural es va decidir tancar amb una estructura octogonal de carreus que acull una cúpula ovalada modernista, la qual està rematada per una estètica llanterna circular amb huit obertures de mig punt. A l’interior, la clau estrelada, visible apenes a través del reflex en l’aigua, domina l’impressionant i acústic espai de rajola a cara vista. Una de les majors importàncies del brollador és que, de les seues aigües, s’emprà l’energia necessària per al moviment de la maquinària que situaria a Alcoi a l’avantguarda industrial valenciana.

Continuant la nostra visita riu avall vam arribar al conjunt que conformen les fàbriques de primera aigua. Es tracta de tres fàbriques conegudes com el molí Nou del Ferro, el molí del Ferro o molí Romualdet i la fàbrica dels Soler. Totes elles presenten la tipologia de fàbrica de pisos estil mill building, pròpia de les primitives instal·lacions fabrils, amb una estructura adequada a la font energètica emprada que, en aquest cas, era la hidràulica. La sèquia provinent de l’assut del Molinar es dirigia cap a les rodes que, amb el seu moviment, feien moure els diversos eixos i politges per totes les plantes. 

La bellesa de la ruïna fabril es manifesta amb les fàbriques de primera aigua com un dels millors exemples del nostre territori. El bressol de la industrialització valenciana conservat en una imatge romàntica de la ruïna al bell mig de la naturalesa. El primer dels edificis és el que presenta una major degradació, sobretot arran de l’incendi esdevingut fa uns anys, preservant-se principalment els murs laterals, les cantonades i la xemeneia. El del Romualdet també ha sofert dany l’últim decenni, encara i que al pis inferior es conserva una sala coberta amb voltes de canó i restes de tines i batans al sòl de terra.

Per la seua banda, la fàbrica dels Soler va ser motiu d’una consolidació estructural, reconstruint la coberta i el sòl de les plantes. Amb eixa actuació, es va aconseguir preservar el seu esquelet, inclòs una excepcional planta coberta amb voltes de vint palms o volta catalana. Al carreró existent entre els edificis del Romualdet i els Soler, encara es mantenia la roda hidràulica fins fa ben poc. Avui, la seua memòria es conserva en les marques deixades sobre la pedra pel seu moviment circular.

Després de fascinar-nos amb este naixement arqueològic-industrial, declarat BIC, vam deixar el Molinar i ens vam dirigir a Alcoi per a dinar a la Filà Vascos. Abans però, vam fer unes xicotetes però interessants parades al refugi del pont de Sant Jordi i a la torre d’Aiça –destacant-hi les seues espectaculars vistes–.

Per la vesprada va tindre lloc la visita a l’Alcoi modernista i industrial, amenitzada per Gabriel Guillem. Des de la Filà, vam pujar pel carrer Joan Cantó per contemplar la Casa de l’Escaló (hui seu del conservatori, al qual accedírem i ens fascinàrem amb la seua escala, les oficines i el jardí) i altres vivendes burgeses. Dalt del carrer se situa l’edifici de Mont de Pietat i el conjunt que conformen les fàbriques de Ferrandis i Carbonell. Unes factories emblemàtiques que van anar ampliant-se fins conformar el conjunt conservant i que, en l’actualitat, és la seu del Campus Alcoi de la UPV.

Seguírem en direcció al carrer sant Nicolau fent parades per a descobrir detalls de vestigis industrials que passarien desapercebuts sense una explicació. Ja a un dels carrers més importants de la ciutat (si més no un dels més simbòlics), vam poder presenciar la qualitat i quantitat de vivendes modernistes realitzades amb una gran cura en el detall i el treball del forjat i l’ornamentació. De totes elles, destaca la façana del Cercle Industrial i la Casa del Pavo, una de les edificacions més emblemàtiques de la ciutat, destacant-ne els paons i altres detalls en forja i el coronament amb mosaic de vidres.

Com a colofó de la visita, ens vam dirigir a les darreries del Teatre Calderón per visualitzar una panoràmica del riu Molinar i les fàbriques de la seua ribera, els primers grups obrers, el viaducte de Canalejas, així com els últims vestigis de les primordials vivendes obreres. Després d’això, ens vam dirigir als cotxes on, finalment, ens vam acomiadar i desitjar noves col·laboracions entre les dues associacions.

Fotografies: Manuel Carreres (excepte foto de grup: Alcoi Industrial)

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s